Eduard Aymerich
Resum tema 7: Aspectes legals i d’explotació del software lliure
El terme free es refereix al fet que el programari es distribueix sota una llicència que permet als usuaris
aprofitar-lo lliurement. Aquestes llibertats usualment es classifiquen en quatre:
• Llibertat 1: la llibertat d'executar i usar el software per a qualsevol propòsit.
• Llibertat 2: la llibertat d'estudiar el programa i adaptar-ho a les teves necessitats.
• Llibertat 3: la llibertat de distribuir còpies.
• Llibertat 4: la llibertat de modificar el programa i alliberar les modificacions al públic.
Serà imprescindible que les llicències de programari lliure continguin, el compromís del titular-autor de
proporcionar el codi font als usuaris.
Podem definir les llicències de programari lliure com aquelles que, mitjançant la posada a la disposició del
codi font del programa, permeten i asseguren als usuaris l'exercici de les llibertats d'executar, copiar,
distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.
Per a molts els veritables iniciadores del moviment del programari lliure (free software) són Richard
Stallman i la Free Software Foundation (FSF).L’objectiu de R.Stallman i la FSF és garantir la llibertat d’ús
del software (en el sentit de gaudir de les quatre llibertats esmentades) i mantenir aquesta llibertat en relació
amb obres derivades de software originalment lliure.
Per aconseguir aquest objectiu, R. Stallman va escriure la General Public License (GPL) com a base per
assegurar la llibertat dels usuaris del programari lliure. La GPL inclou termes de redistribució que no
permeten als redistribuïdors afegir a la seva llicència qualsevol restricció addicional a les de la llicència
original, ni al software original, ni a obres derivades. Aquesta condició particular, que es coneix com copyleft,
estableix la impossibilitat legal de capturar el programari lliure, modificar-l’ho i privatitzar-l’ho.
La FSF defensa que l'únic software realment lliure és el que es distribueix mitjançant una llicencia tipus GPL
(amb copyleft) que garanteix la llibertat dels usuaris futurs, en obligar als usuaris a continuar amb la cadena
de distribució oberta. No obstant això, no tot el programari lliure es distribueix amb copyleft i, de fet, el
concepte de copyleft és el que distingeix el programari lliure de la FSF de la resta de programari lliure
distribuït sota altres llicències i conegut com a programari obert.
Veurem que hi ha molts tipus de llicències, cadascuna amb les seves particularitats.
La idea central del copyleft: és un tipus de llicència que dóna permís a qualsevol per executar, copiar,
modificar el programa i redistribuir versions modificades, però no se li dóna permís per agregar restriccions
pròpies a la llicència original. D'aquesta manera, les llibertats que defineixen el “programari lliure” queden
garantides per a qualsevol que tingui una còpia i es transformen en drets inalienables. El sistema de copyleft
no és contrari ni modifica el marc normatiu dels drets d'autor, sinó que la seva utilització implica una inversió
de l'ús habitual dels drets d'autor de les llicències propietàries.
El copyleft afecta sobretot al dret de l'usuari de software lliure a distribuir programes derivats que aquest
hagi desenvolupat a partir del software original. L'usuari que passa a ser proveïdor (llicenciador) d'un
programa derivat ha de permetre als nous usuaris el lliure ús, modificació i distribució del programari, amb el
mateix grau de llibertat –com a mínim– contemplat en la llicència del programari lliure originari.
Open Source Definition (‘font’ o ‘codi obert’, o el seu acrònim OSD) per, d'una banda, diferenciar-se del
terme free software (generalment relacionat amb el programari de copyleft de la FSF) i d'altra banda evitar
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 6
Resum tema 7: Aspectes legals i d’explotació del software lliure
El terme free es refereix al fet que el programari es distribueix sota una llicència que permet als usuaris
aprofitar-lo lliurement. Aquestes llibertats usualment es classifiquen en quatre:
• Llibertat 1: la llibertat d'executar i usar el software per a qualsevol propòsit.
• Llibertat 2: la llibertat d'estudiar el programa i adaptar-ho a les teves necessitats.
• Llibertat 3: la llibertat de distribuir còpies.
• Llibertat 4: la llibertat de modificar el programa i alliberar les modificacions al públic.
Serà imprescindible que les llicències de programari lliure continguin, el compromís del titular-autor de
proporcionar el codi font als usuaris.
Podem definir les llicències de programari lliure com aquelles que, mitjançant la posada a la disposició del
codi font del programa, permeten i asseguren als usuaris l'exercici de les llibertats d'executar, copiar,
distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.
Per a molts els veritables iniciadores del moviment del programari lliure (free software) són Richard
Stallman i la Free Software Foundation (FSF).L’objectiu de R.Stallman i la FSF és garantir la llibertat d’ús
del software (en el sentit de gaudir de les quatre llibertats esmentades) i mantenir aquesta llibertat en relació
amb obres derivades de software originalment lliure.
Per aconseguir aquest objectiu, R. Stallman va escriure la General Public License (GPL) com a base per
assegurar la llibertat dels usuaris del programari lliure. La GPL inclou termes de redistribució que no
permeten als redistribuïdors afegir a la seva llicència qualsevol restricció addicional a les de la llicència
original, ni al software original, ni a obres derivades. Aquesta condició particular, que es coneix com copyleft,
estableix la impossibilitat legal de capturar el programari lliure, modificar-l’ho i privatitzar-l’ho.
La FSF defensa que l'únic software realment lliure és el que es distribueix mitjançant una llicencia tipus GPL
(amb copyleft) que garanteix la llibertat dels usuaris futurs, en obligar als usuaris a continuar amb la cadena
de distribució oberta. No obstant això, no tot el programari lliure es distribueix amb copyleft i, de fet, el
concepte de copyleft és el que distingeix el programari lliure de la FSF de la resta de programari lliure
distribuït sota altres llicències i conegut com a programari obert.
Veurem que hi ha molts tipus de llicències, cadascuna amb les seves particularitats.
La idea central del copyleft: és un tipus de llicència que dóna permís a qualsevol per executar, copiar,
modificar el programa i redistribuir versions modificades, però no se li dóna permís per agregar restriccions
pròpies a la llicència original. D'aquesta manera, les llibertats que defineixen el “programari lliure” queden
garantides per a qualsevol que tingui una còpia i es transformen en drets inalienables. El sistema de copyleft
no és contrari ni modifica el marc normatiu dels drets d'autor, sinó que la seva utilització implica una inversió
de l'ús habitual dels drets d'autor de les llicències propietàries.
El copyleft afecta sobretot al dret de l'usuari de software lliure a distribuir programes derivats que aquest
hagi desenvolupat a partir del software original. L'usuari que passa a ser proveïdor (llicenciador) d'un
programa derivat ha de permetre als nous usuaris el lliure ús, modificació i distribució del programari, amb el
mateix grau de llibertat –com a mínim– contemplat en la llicència del programari lliure originari.
Open Source Definition (‘font’ o ‘codi obert’, o el seu acrònim OSD) per, d'una banda, diferenciar-se del
terme free software (generalment relacionat amb el programari de copyleft de la FSF) i d'altra banda evitar
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 6