CONTEXT HISTÒRIC I
CULTURAL
TRAJECTORIA DE L’AUTOR I
CARACTERISTIQUES DE L’ETAPA
CARACTERISTIQUES
DEL GÈNERE DE L’ÈPOCA
AUTORS DE
L’ÈPOCA
CARACTERÍSTIQUES
ANTERIORS /
POSTERIORS
AUTORS
ANTERIORS /
POSTERIORS
- Dramaturg,
intel·lectual valencià.
- El verí del teatre
1978, després de la
mort de Franco
(esperança per a la
política i cultura
valenciana).
- Obra experimental
del teatre
independent, visual
transgressor dels anys
60.
- Encàrrecs per escriure
obres de teatre.
- Retorn del teatre del
text a finals dels 80.
- 1. Etapa de 1969-1977: (grups de
teatre independent i lluita
antifranquista. Ex: Plany per la
mort d’Enric Ribera)
- 2. Etapa de 1978-1985:
(escriptura de manera individual.
Primers encàrrecs teatrals,
diverses propostes. Ex: L’assassinat
del doctor Moraleda i El verí del
teatre).
- 3. Etapa de 1986-1994: (teatre
d’investigació i reflexió. Finals del
80 deixa el teatre i esdevé
guionista. Ex: Indiam Summer).
- 4. Etapa de 1999 fins a
l’actualitat: (reprèn l’escriptura de
teatre. Ex: Punt de fuga).
TEATRE
- Pocs personatges.
- Desaparició de l’acte com a base
estructural.
- Jocs espaciotemporals.
- Aparició del teatre dins del
teatre.
- Abundància de monòlegs.
- Ambigüitat informativa: diverses
històries o sense historia.
- Incorporació de elements
documentals.
- Nivell temàtic: interès pel propi
teatre, individu, quotidianitat i
universalització temàtica.
- Josep M. Benet i
Jornet.
- Manuel de
Molins.
- Juli Leal.
ANTERIORS
- Context de censura
(difícil elecció
temàtica i escriptura).
- Anys 50: influència
existencialista, el
teatre de l’absurd i el
teatre èpic.
- Teatre independent
de àmbits
universitaris,
transgressor i per a
un públic culte.
ANTERIORS
- Josep Maria de
Sagarra.
- Martí Domínguez.
- Joan- Alfons Gil
Albors.
- Manuel de
Pedrolo.
(=obres teatrals
atractives per la
seua temàtica i
lingüística)
- Diccionari per ociosos
1964 (iniciada en
1939).
- Persecució franquista
(llengües no-
castellanes).
- Obertura franquista
en 1945 (suavització en
els 60 i 70).
- Creixement de la
llibertat
(reivindicacions).
- Sorgiment de
editorials: Edicions 62.
- 1. Bloc: (obres de tipus
deliberatiu, personalitat de l’autor i
visió del món, temes en forma
d’entrades ordenades
alfabèticament en contrast amb
altres títols. Ex: Diccionari per
ociosos (diferents temes) i El
descrèdit de la realitat (un sol
tema)).
2 i 3. Blocs: (assajos de tipus
divulgatiu, temes sociopolítics,
història de la llengua i la literatura.
Ex: Nosaltres, els valencians (2) i
Llibres i problemes del
Renaixement (3)).
ASSAIG
- Gèneres més perjudicats per la
repressió franquista.
- Interrupció de la producció
entre 1939 i 1950.
- Recuperació a finals dels 50 i 60
(aparició revistes i editorials).
- Creació dels Premis Octubre
(1973) va ser clau.
- Nous assagistes sota el magisteri
de Joan Fuster: Miquel Dolç,
Antoni Ródenas.
- Josep Pla.
- Agustí Clavet.
- Jaume Vicens
Vives.
POSTERIORS
- Aparició de la
premsa en català.
- Normalització dels
mitjans de
comunicació (articles
d’opinió i diaris).
- Assaig i intel·lectual
clàssic perd pes.
- Blogs i xarxes
socials, formes
paregudes als diaris i
aforismes.
- Nous temes: canvi
climàtic, feminisme,
populisme polític...
POSTERIORS
- Joan- Francesc
Mira.
- Enric Sòria.
- Quim Monzó.
RODOLF SIRERAJOAN FUSTER
Vista previa
del documento.
Mostrando 1 páginas de 2
CULTURAL
TRAJECTORIA DE L’AUTOR I
CARACTERISTIQUES DE L’ETAPA
CARACTERISTIQUES
DEL GÈNERE DE L’ÈPOCA
AUTORS DE
L’ÈPOCA
CARACTERÍSTIQUES
ANTERIORS /
POSTERIORS
AUTORS
ANTERIORS /
POSTERIORS
- Dramaturg,
intel·lectual valencià.
- El verí del teatre
1978, després de la
mort de Franco
(esperança per a la
política i cultura
valenciana).
- Obra experimental
del teatre
independent, visual
transgressor dels anys
60.
- Encàrrecs per escriure
obres de teatre.
- Retorn del teatre del
text a finals dels 80.
- 1. Etapa de 1969-1977: (grups de
teatre independent i lluita
antifranquista. Ex: Plany per la
mort d’Enric Ribera)
- 2. Etapa de 1978-1985:
(escriptura de manera individual.
Primers encàrrecs teatrals,
diverses propostes. Ex: L’assassinat
del doctor Moraleda i El verí del
teatre).
- 3. Etapa de 1986-1994: (teatre
d’investigació i reflexió. Finals del
80 deixa el teatre i esdevé
guionista. Ex: Indiam Summer).
- 4. Etapa de 1999 fins a
l’actualitat: (reprèn l’escriptura de
teatre. Ex: Punt de fuga).
TEATRE
- Pocs personatges.
- Desaparició de l’acte com a base
estructural.
- Jocs espaciotemporals.
- Aparició del teatre dins del
teatre.
- Abundància de monòlegs.
- Ambigüitat informativa: diverses
històries o sense historia.
- Incorporació de elements
documentals.
- Nivell temàtic: interès pel propi
teatre, individu, quotidianitat i
universalització temàtica.
- Josep M. Benet i
Jornet.
- Manuel de
Molins.
- Juli Leal.
ANTERIORS
- Context de censura
(difícil elecció
temàtica i escriptura).
- Anys 50: influència
existencialista, el
teatre de l’absurd i el
teatre èpic.
- Teatre independent
de àmbits
universitaris,
transgressor i per a
un públic culte.
ANTERIORS
- Josep Maria de
Sagarra.
- Martí Domínguez.
- Joan- Alfons Gil
Albors.
- Manuel de
Pedrolo.
(=obres teatrals
atractives per la
seua temàtica i
lingüística)
- Diccionari per ociosos
1964 (iniciada en
1939).
- Persecució franquista
(llengües no-
castellanes).
- Obertura franquista
en 1945 (suavització en
els 60 i 70).
- Creixement de la
llibertat
(reivindicacions).
- Sorgiment de
editorials: Edicions 62.
- 1. Bloc: (obres de tipus
deliberatiu, personalitat de l’autor i
visió del món, temes en forma
d’entrades ordenades
alfabèticament en contrast amb
altres títols. Ex: Diccionari per
ociosos (diferents temes) i El
descrèdit de la realitat (un sol
tema)).
2 i 3. Blocs: (assajos de tipus
divulgatiu, temes sociopolítics,
història de la llengua i la literatura.
Ex: Nosaltres, els valencians (2) i
Llibres i problemes del
Renaixement (3)).
ASSAIG
- Gèneres més perjudicats per la
repressió franquista.
- Interrupció de la producció
entre 1939 i 1950.
- Recuperació a finals dels 50 i 60
(aparició revistes i editorials).
- Creació dels Premis Octubre
(1973) va ser clau.
- Nous assagistes sota el magisteri
de Joan Fuster: Miquel Dolç,
Antoni Ródenas.
- Josep Pla.
- Agustí Clavet.
- Jaume Vicens
Vives.
POSTERIORS
- Aparició de la
premsa en català.
- Normalització dels
mitjans de
comunicació (articles
d’opinió i diaris).
- Assaig i intel·lectual
clàssic perd pes.
- Blogs i xarxes
socials, formes
paregudes als diaris i
aforismes.
- Nous temes: canvi
climàtic, feminisme,
populisme polític...
POSTERIORS
- Joan- Francesc
Mira.
- Enric Sòria.
- Quim Monzó.
RODOLF SIRERAJOAN FUSTER
Vista previa
del documento.
Mostrando 1 páginas de 2