UNITAT 3. DIAGNÒSTIC PER IMATGE EN
FISIOTERÀPIA MÚSCUL – ESQUELÈTICA
TEMA 5. Proves imatge diagnòstic fisioteràpia múscul – esquelètica
1. Introducció
Quan un pacient es presenta amb dolor múscul – esquelètic s’inicia un
procés de valoració, incloses les proves d’imatge, per a determinar
l’origen dels seus símptomes.
Moltes vegades, les proves d’imatge se sol·liciten de manera rutinària i
primerenca pensant que amb això els resultats del tractament seran
millors.
Els professionals de la medicina esportiva utilitzen molt el diagnòstic per
imatge i adopten ràpidament les innovacions.
Els pacients perceben els resultats de les exploracions com fidedignes i
necessaris.
S’estima que fins a un 50% de les proves d’imatge que s’ordenen són
inapropiades.
Les conseqüències d’un ús inapropiat de la imatge són:
- Interpretació errònia dels resultats per part dels metges, que dona
lloc a sobrediagnòstic i tractaments excessius
- Interpretació errònia dels resultats per part dels pacient, el que
provoca:
o Catastrofització
o Por
o Evitació del moviment i l’activitat
o Baixes expectatives de recuperació
- Balafiament de recursos sanitaris
- Efectes secundaris de la exposició a la radiació
No existeix evidència clara que la realització rutinària i primerenca de
proves d’imatge millore els resultats del tractament.
Realitzar proves d’imatge de manera rutinària i primerenca pot fins i tot
empitjorar els resultats:
- RNM primerenca per a dolor lumbar va augmentar probabilitat de
discapacitat laboral un any més tard
- RNM primerenca per a dolor lumbar va augmentar discapacitat i
va suposar augment de cost econòmic i nombre de cirurgies
Vista previa
del documento.
Mostrando 2 páginas de 4