Tema 1: Introducció a la història de la comunicació.
1. La història social de la comunicació.
La comunicació durant el temps ha dit el que passa a la societat i la societat també ha dit els tipus de comunicació del
moment. La comunicació ha estat una part central de la història i sobre com s’organitzava la societat i com evolucionava
segons el context social, polític o econòmic.
Comunicació: Processos que posen en relació els humans una finalitat d’intercanvi simbòlic (significatiu).
Cultura: Valors, normes i maneres de veure el món resultat o producte de l’activitat humana de producció i
d’intercanvi simbòlics.
Tecnologia: Qualsevol element que ha creat un humà per facilitar una tasca en benefici propi.
Estructura social: Organització i jerarquització d’una societat.
2. Relativitzant el concepte “revolució”
1. Mite de la història lineal. La història ha estat vista com a millores en l’evolució (de fets sempre desitjats) però que no
és així. La història real és alts i baixos, retrocessos i avenços.
2. Mite de la revolució restringida a la contemporaneïtat. La revolució no només ha passat en el moment que nosaltres
estem vivint (la tecnologia està molt avançada però també era revolució quan van aparèixer els cotxes... no passa només
en uns anys sinó que en una temporada més llarga.
3. Mite de la revolució com a transformacions radicals i ràpides. Les revolucions no transformen el seu voltant en un sol
moment a tot el món sinó que va avançant pel països però passa temps fons que és una cosa mundial i a l’abast de tothom.
La introducció de nous mitjans no fa desaparèixer els anteriors. Per exemple, des de que va aparèixer la ràdio es
diu que els diaris desapareixerien i no ha estat així.
Els debats o denúncies sobre els nous mitjans adopten pautes semblants. Els contraris als avenços buscaven
arguments en contra de les noves tècniques.
Els fenòmens comunicatius son més antics del que semblen i existeixen continuïtats. Les sèries venen dels còmics,
els còmics dels pamflets i els fils de Twitter també venen dels pamflets...
4. Mite de l’aïllament i la neutralitat ideològica dels inventors o les tecnologies. La tecnologia i els seus creadors no són
elements neutrals o aïllats de la societat, buscaven els diners no per amor a l’art i salvar la societat.
3. Model de Bryan Winston
PAS 1: De la idea (CIÈNCIA) al prototip (TECNOLOGIA). Coneixements
científics: domini teòric de qualsevol camp de coneixement, que
permeten tenir una idea per a un futur projecte. Representació
tecnològica: Fer la representació física de la idea científica i del seu
coneixement.
PAS 2: Del prototip (TECNOLOGIA) a la seva presentació pública
(INVENT). Les necessitats socials peremptòries son acceleradors
socioeconòmics que fan que un prototip salti del laboratori a la societat,
és el que dictarà si aquest invent serà útil o no. Necessitats socials
peremptòries:
- Les provocades per altra transformació tecnològica. (necessitem una comunicació ràpida per poder arribar a la
rapidesa del tren de vapor)
- Les provocades per canvis més amplis en l’organització socioeconòmica. (escriptura per poder tenir un recull de
dades)
- Les provocades per necessitats estrictament comercials (consumir, comprar cada Iphone)
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
1. La història social de la comunicació.
La comunicació durant el temps ha dit el que passa a la societat i la societat també ha dit els tipus de comunicació del
moment. La comunicació ha estat una part central de la història i sobre com s’organitzava la societat i com evolucionava
segons el context social, polític o econòmic.
Comunicació: Processos que posen en relació els humans una finalitat d’intercanvi simbòlic (significatiu).
Cultura: Valors, normes i maneres de veure el món resultat o producte de l’activitat humana de producció i
d’intercanvi simbòlics.
Tecnologia: Qualsevol element que ha creat un humà per facilitar una tasca en benefici propi.
Estructura social: Organització i jerarquització d’una societat.
2. Relativitzant el concepte “revolució”
1. Mite de la història lineal. La història ha estat vista com a millores en l’evolució (de fets sempre desitjats) però que no
és així. La història real és alts i baixos, retrocessos i avenços.
2. Mite de la revolució restringida a la contemporaneïtat. La revolució no només ha passat en el moment que nosaltres
estem vivint (la tecnologia està molt avançada però també era revolució quan van aparèixer els cotxes... no passa només
en uns anys sinó que en una temporada més llarga.
3. Mite de la revolució com a transformacions radicals i ràpides. Les revolucions no transformen el seu voltant en un sol
moment a tot el món sinó que va avançant pel països però passa temps fons que és una cosa mundial i a l’abast de tothom.
La introducció de nous mitjans no fa desaparèixer els anteriors. Per exemple, des de que va aparèixer la ràdio es
diu que els diaris desapareixerien i no ha estat així.
Els debats o denúncies sobre els nous mitjans adopten pautes semblants. Els contraris als avenços buscaven
arguments en contra de les noves tècniques.
Els fenòmens comunicatius son més antics del que semblen i existeixen continuïtats. Les sèries venen dels còmics,
els còmics dels pamflets i els fils de Twitter també venen dels pamflets...
4. Mite de l’aïllament i la neutralitat ideològica dels inventors o les tecnologies. La tecnologia i els seus creadors no són
elements neutrals o aïllats de la societat, buscaven els diners no per amor a l’art i salvar la societat.
3. Model de Bryan Winston
PAS 1: De la idea (CIÈNCIA) al prototip (TECNOLOGIA). Coneixements
científics: domini teòric de qualsevol camp de coneixement, que
permeten tenir una idea per a un futur projecte. Representació
tecnològica: Fer la representació física de la idea científica i del seu
coneixement.
PAS 2: Del prototip (TECNOLOGIA) a la seva presentació pública
(INVENT). Les necessitats socials peremptòries son acceleradors
socioeconòmics que fan que un prototip salti del laboratori a la societat,
és el que dictarà si aquest invent serà útil o no. Necessitats socials
peremptòries:
- Les provocades per altra transformació tecnològica. (necessitem una comunicació ràpida per poder arribar a la
rapidesa del tren de vapor)
- Les provocades per canvis més amplis en l’organització socioeconòmica. (escriptura per poder tenir un recull de
dades)
- Les provocades per necessitats estrictament comercials (consumir, comprar cada Iphone)
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
PAS 3: De l’INVENT a la seva DIFUSIÓ: passant per la llei de supressió del potencial radical. Un cop hi ha l’invent s’ha de
produir però pot passar per un inconvenient que és la llei de supressió del potencial radical, que són efectes externs que
perjudiquen l’èxit de l’invent.
PAS 4: La DIFUSIÓ pública, redundàncies i spin-off. La difusió vol dir la producció i distribució de l’invent entre la població.
La redundància: passa quan diversos invents ofereixen les mateixes solucions i alguns queden obsolets i no es compren.
El spin-off quan el primer inicial es modifica i acaba servint per una altra cosa que en un principi no estava pensat.
TEMA 2. Naixement de la impremta: La segona revolució de la informació?
1. Si posem context en la “revolució” de la impremta, necessitem parlar d’altres aspectes del moment per entendre com
va haver tants canvis (no només la suposada revolució que va fer l’impremta. Segle XV.
Un dels fets més importants del moment va ser, on es desmunta el que és coneixia fins llavors i trencava la realitat:
- Nou món
o Caiguda de Constantinoble, Imperi Romà (1453). L’imperi més fort de la història cau a Constantinoble en
la lluita contra l’Imperi Bizantí amb els turcs.
o Descobriment d’Amèrica (1492)
- Nova societat
o Aparició de noves classes socials -> BURGESIA, gent que necessita símbols per demostrar el seu estatus
social (llibres, quadres,
o Evolució de la ciutat medieval: augment de la població, noves feines (artesania)
- Nova cultura
o Antropocentrisme -> RENEIXAMENT, l’home i les seves necessitats en el centre de tot. Amb l’impremta
aquestes idees es difondran molt més.
- Noves religions
o 95 tesis de Luter: qüestionar la religió cristiana i el paper dels papes, declarant que no es necessita
intermediaris per parlar amb Déu (RELIGIÓ PROTESTANT)
o Creació de l’església anglicana
Ara si que podem dir que sumant tots aquests aspectes i les seves conseqüències van fer que a més de l’impremta sigui
una època revolucionaria.
2. Naixement de la impremta
Segle XV. A Mainz (Alemanya), Johann Gutenberg inventa la impremta. Per què va passar allà? En
territori alemany i en gran part d’Europa central és on els moviments i aspectes històrics explicats
a dalt estaven més a la alça.
Gutenberg, vol crear un sistema per imprimir llibres més ràpid i més barat. Fins llavors totes les
còpies de llibres eren escrites a mà (no només fets als monestirs). Ell volia guanyar diners, venent
llibres però necessitava un mètode eficient, com que el llibre més venut era la BIBLIA així que el
primer que va imprimir va ser bíblies.
INCUNABLE: llibres que és van imprimir entre el 1455 i el 1500, “en el bressol de la impremta”. La bíblia de Gutenberg és
l’incunable més important.
En aquell context ja hi ha una necessitat social que la gent vol llibres, així que només reforça el que vol la població. O sigui,
no tot va ser així per què sí, ell ja sabia que hi havia una alta demanda de llibres (clergues, universitats, burgesos,
comerciants...)
Elements bàsics de la impremta.
És la combinació d’elements ja existents que al sumar-los crea un invent nou molt eficient. Agrupa una premsa de vi,
paper i el còdex (combina els millors materials per fer-ho més barat i eficient, el paper s’inventa a Xina el 105 dC, el còdex
és l’objecte anterior als llibres, papers cosits amb una portada). Tipus mòbils (les lletres petites individuals, per estampar).
Xilografia gravat que es fa en un paper amb una planxa de fusta. Expansió i venta de llibres.
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
produir però pot passar per un inconvenient que és la llei de supressió del potencial radical, que són efectes externs que
perjudiquen l’èxit de l’invent.
PAS 4: La DIFUSIÓ pública, redundàncies i spin-off. La difusió vol dir la producció i distribució de l’invent entre la població.
La redundància: passa quan diversos invents ofereixen les mateixes solucions i alguns queden obsolets i no es compren.
El spin-off quan el primer inicial es modifica i acaba servint per una altra cosa que en un principi no estava pensat.
TEMA 2. Naixement de la impremta: La segona revolució de la informació?
1. Si posem context en la “revolució” de la impremta, necessitem parlar d’altres aspectes del moment per entendre com
va haver tants canvis (no només la suposada revolució que va fer l’impremta. Segle XV.
Un dels fets més importants del moment va ser, on es desmunta el que és coneixia fins llavors i trencava la realitat:
- Nou món
o Caiguda de Constantinoble, Imperi Romà (1453). L’imperi més fort de la història cau a Constantinoble en
la lluita contra l’Imperi Bizantí amb els turcs.
o Descobriment d’Amèrica (1492)
- Nova societat
o Aparició de noves classes socials -> BURGESIA, gent que necessita símbols per demostrar el seu estatus
social (llibres, quadres,
o Evolució de la ciutat medieval: augment de la població, noves feines (artesania)
- Nova cultura
o Antropocentrisme -> RENEIXAMENT, l’home i les seves necessitats en el centre de tot. Amb l’impremta
aquestes idees es difondran molt més.
- Noves religions
o 95 tesis de Luter: qüestionar la religió cristiana i el paper dels papes, declarant que no es necessita
intermediaris per parlar amb Déu (RELIGIÓ PROTESTANT)
o Creació de l’església anglicana
Ara si que podem dir que sumant tots aquests aspectes i les seves conseqüències van fer que a més de l’impremta sigui
una època revolucionaria.
2. Naixement de la impremta
Segle XV. A Mainz (Alemanya), Johann Gutenberg inventa la impremta. Per què va passar allà? En
territori alemany i en gran part d’Europa central és on els moviments i aspectes històrics explicats
a dalt estaven més a la alça.
Gutenberg, vol crear un sistema per imprimir llibres més ràpid i més barat. Fins llavors totes les
còpies de llibres eren escrites a mà (no només fets als monestirs). Ell volia guanyar diners, venent
llibres però necessitava un mètode eficient, com que el llibre més venut era la BIBLIA així que el
primer que va imprimir va ser bíblies.
INCUNABLE: llibres que és van imprimir entre el 1455 i el 1500, “en el bressol de la impremta”. La bíblia de Gutenberg és
l’incunable més important.
En aquell context ja hi ha una necessitat social que la gent vol llibres, així que només reforça el que vol la població. O sigui,
no tot va ser així per què sí, ell ja sabia que hi havia una alta demanda de llibres (clergues, universitats, burgesos,
comerciants...)
Elements bàsics de la impremta.
És la combinació d’elements ja existents que al sumar-los crea un invent nou molt eficient. Agrupa una premsa de vi,
paper i el còdex (combina els millors materials per fer-ho més barat i eficient, el paper s’inventa a Xina el 105 dC, el còdex
és l’objecte anterior als llibres, papers cosits amb una portada). Tipus mòbils (les lletres petites individuals, per estampar).
Xilografia gravat que es fa en un paper amb una planxa de fusta. Expansió i venta de llibres.
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
Gutenberg si que va inventar/millorar ell: Tipus mòbils d’un aliatge de metalls, que serà més duradora i més barat. Va
inventar una tinta que no s’escampava i quedava més fixa.
Gutenberg va haver de demanar un préstec a Fust però no podia tornar-li ja que tardava massa a fer els llibres i no tenia
tants beneficis. Va caure en molts deutes i va haver de vendre la màquina i tots els impresos al banquer quedant-se sense
res i per això no hi ha cap bíblia firmada per ell. La família Fust en canvi va tenir molt èxit, venent totes les bíblies i moltes
més i fent altres llibres.
3. Expansió de la impremta
L’impremta s’expandirà molt més gràcies als artesans i als gremis, molts aprenents quan ja sabien com funcionava, van
obrir molts tallers en diferents ciutats.
Moltes impremtes des de Venècia, Alemanya, Bèlgica, Holanda i Anglaterra (zona on hi va haver més seguiments de les
idees generals del renaixement). A la resta d’Europa també hi ha algunes impremtes però poques en comparació amb la
zona central.
Per altra banda l’impremta va tenir una gran persecució per part dels governs i reis, si la població llegia era una manera
d’obrir la seva ment i podia provocar noves idees contradictòries al règims. Tot i així aquesta persecució va fer que tingues
una major expansió ja que al marxar s’instal·laven a un altre lloc o ciutat més permissiva.
De religió a laic. Aquesta evolució tant ràpida va fer que es passes dels textos religiosos als laics. En paral·lel van començar
a imprimir-se llibres no religiosos, eren de cultura popular, traduccions de llibres clàssics romans i grecs, llibres científics
i filosòfics.
4. Continuïtats: elements que NO desapareixen o que es transformen
Com hem dit abans hi ha coses que van ser necessàries per poder crear l’impremta però moltes altres que tot i aquest
invent revolucionari no van desaparèixer i molts segueixen vigents avui en dia. Classes magistrals (encara es fan avui en
dia), Execucions públiques.
1. Alfabetització i possessió de llibres: NO va ser tanta gent tenir llibres i saber llegir o escriure. Però si que hi haurà
persones que llegiran i escriuran per a l’altra gent.
2. El manuscrit no desapareixerà: es continuarà escrivint a mà però serà més car així que serà un producte de luxe.
3. Les formes orals de comunicar continuen igual (discursos, explicar contes, imatges, teatre...) Era molt normal que
la gent que no sabia llegir anés a aquests llocs. Esdeveniments públics com a forma de comunicació. L’arquitectura
també tenia
5. Transformacions i canvis importants
Tot i que hi ha coses que no canvien, l’impremta canvia aspectes que fan canviar una mica el que es coneix.
1. Producció seriada dels llibres – PROTOCAPITALISTA – primera indústria cultural: Busca produir prou quantitat del
producte per recuperar la inversió i tenir beneficis. Ja s’havia fet algun cop però no d’aquesta manera tant
industrial. Treball en cadena, cada persona fent una part del treball.
2. Apareixeran nous oficis: En els tallers d’impremta surten nous treballs molt específics. Compaginar pàgines,
col·locar mòbils, imprimir (treball en cadena). En aquell moment el cap era un home, i quan moria ho heretava la
dona, així va crear-se un grup de dones impressores.
3. Gran impuls a la producció de tot tipus de papers: Comencen a circular nous formats per vendre, fulls sols, que es
doblegaven per la meitat que eren fàcils de produir i vendre.
4. Posar un estàndard de com havia de ser un llibre: Marca unes regles de com havia de ser formalment i
estèticament un llibre. Abans de l’impremta ja existia però amb l’impremta les regles passen a ser més estrictes.
5. Estàndard de la llengua: Posa normes en el llenguatge escrit d’altres llengües no llatines (llengües vulgars), això
fa que es creï la gramàtica de les noves llengües. Apareix la Gramàtica de la Llengua Castellana de Nebrija. També
traduiran moltes Bíblies per què pugues arribar a tothom i que cadascú la pugues interpretar a la seva manera
sense cap intermediari.
6. “”””“Democratització””””” del llibre: Els llibres van arribar a tothom, al cap de molts anys, però si que van arribar.
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
inventar una tinta que no s’escampava i quedava més fixa.
Gutenberg va haver de demanar un préstec a Fust però no podia tornar-li ja que tardava massa a fer els llibres i no tenia
tants beneficis. Va caure en molts deutes i va haver de vendre la màquina i tots els impresos al banquer quedant-se sense
res i per això no hi ha cap bíblia firmada per ell. La família Fust en canvi va tenir molt èxit, venent totes les bíblies i moltes
més i fent altres llibres.
3. Expansió de la impremta
L’impremta s’expandirà molt més gràcies als artesans i als gremis, molts aprenents quan ja sabien com funcionava, van
obrir molts tallers en diferents ciutats.
Moltes impremtes des de Venècia, Alemanya, Bèlgica, Holanda i Anglaterra (zona on hi va haver més seguiments de les
idees generals del renaixement). A la resta d’Europa també hi ha algunes impremtes però poques en comparació amb la
zona central.
Per altra banda l’impremta va tenir una gran persecució per part dels governs i reis, si la població llegia era una manera
d’obrir la seva ment i podia provocar noves idees contradictòries al règims. Tot i així aquesta persecució va fer que tingues
una major expansió ja que al marxar s’instal·laven a un altre lloc o ciutat més permissiva.
De religió a laic. Aquesta evolució tant ràpida va fer que es passes dels textos religiosos als laics. En paral·lel van començar
a imprimir-se llibres no religiosos, eren de cultura popular, traduccions de llibres clàssics romans i grecs, llibres científics
i filosòfics.
4. Continuïtats: elements que NO desapareixen o que es transformen
Com hem dit abans hi ha coses que van ser necessàries per poder crear l’impremta però moltes altres que tot i aquest
invent revolucionari no van desaparèixer i molts segueixen vigents avui en dia. Classes magistrals (encara es fan avui en
dia), Execucions públiques.
1. Alfabetització i possessió de llibres: NO va ser tanta gent tenir llibres i saber llegir o escriure. Però si que hi haurà
persones que llegiran i escriuran per a l’altra gent.
2. El manuscrit no desapareixerà: es continuarà escrivint a mà però serà més car així que serà un producte de luxe.
3. Les formes orals de comunicar continuen igual (discursos, explicar contes, imatges, teatre...) Era molt normal que
la gent que no sabia llegir anés a aquests llocs. Esdeveniments públics com a forma de comunicació. L’arquitectura
també tenia
5. Transformacions i canvis importants
Tot i que hi ha coses que no canvien, l’impremta canvia aspectes que fan canviar una mica el que es coneix.
1. Producció seriada dels llibres – PROTOCAPITALISTA – primera indústria cultural: Busca produir prou quantitat del
producte per recuperar la inversió i tenir beneficis. Ja s’havia fet algun cop però no d’aquesta manera tant
industrial. Treball en cadena, cada persona fent una part del treball.
2. Apareixeran nous oficis: En els tallers d’impremta surten nous treballs molt específics. Compaginar pàgines,
col·locar mòbils, imprimir (treball en cadena). En aquell moment el cap era un home, i quan moria ho heretava la
dona, així va crear-se un grup de dones impressores.
3. Gran impuls a la producció de tot tipus de papers: Comencen a circular nous formats per vendre, fulls sols, que es
doblegaven per la meitat que eren fàcils de produir i vendre.
4. Posar un estàndard de com havia de ser un llibre: Marca unes regles de com havia de ser formalment i
estèticament un llibre. Abans de l’impremta ja existia però amb l’impremta les regles passen a ser més estrictes.
5. Estàndard de la llengua: Posa normes en el llenguatge escrit d’altres llengües no llatines (llengües vulgars), això
fa que es creï la gramàtica de les noves llengües. Apareix la Gramàtica de la Llengua Castellana de Nebrija. També
traduiran moltes Bíblies per què pugues arribar a tothom i que cadascú la pugues interpretar a la seva manera
sense cap intermediari.
6. “”””“Democratització””””” del llibre: Els llibres van arribar a tothom, al cap de molts anys, però si que van arribar.
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
7. Apareix l’opinió pública de masses: Un grup de gent que pot discutir sobre idees diferents per posar-se d’acord
en com ha de funcionar la vida política. Gràcies a l’impremta es va poder distribuir idees, serà una eina
propagandista molt important.
8. Desenvolupament de l’esperit modern: La impremta permetrà escriure sobre diferents ciències, filosofia,
humanístic i compartir les idees que s’investiguen amb la resta. El concepte de llegir per un mateix, pel seu propi
coneixement i el seu gust i per aprendre més.
9. Aparició del PROTESTANTISME: Estar en contra de les maneres de fer dels catòlics i de l’estructura medieval.
Tema 3. CONTROL CIVIL I RELIGIOS DE LA IMPREMTA
Ens trobem en un conflicte molt llarg entre dues maneres d’entendre com funciona el món. El bloc catòlic i el bloc
protestant.
L’impremta actua d’una manera diferent entre els dos blocs, a tots dos és una eina de comunicació però de maneres
diferents.
1. Revolucions burgeses, reforma i propaganda
En el territori on hi havia més impremtes on neix impremta, vol trencar amb el sistema de poder clàssic i hi ha grups social
que acceleren el canvi.
La impremta es consolida en aquest dos mons de maneres diferents, es converteix en una eina de comunicació però de
maneres diferents. Els protestants faran un us radical de la impremta per poder expandir les seves idees. Fan una guerra
propagandística oberta als catòlics, en canvi els catòlics fan un ús més repressiu i controlador de la impremta.
Aquesta diferencia d’ús fan que els protestants guanyin la Primera Guerra Propagandística, amb les 95 tesis de Luter (Segle
XVI), Luter també traduirà la Bíblia a l’alemany per què cada persona pugui arribar a Déu des d’ell mateix i sense cap
intermediari (clergue, papa...).
Llegenda Negra: Els protestants van crear una exageració dels fets del descobriment d’Amèrica taxant als espanyols de
bàrbars i bojos. Però realment no era tanta exageració per què realment si que va ser una matança als indígenes
americans.
També van fer moltes crítiques contra el papa amb cartells, caricatures i gravats.
2. Reacció als TERRITORIS CATÒLICS: Repressió i Contrapropaganda.
Primera etapa: repressió i control
1. Control per part de l’Església:
a. La Inquisició (reprimeix a qui no segueix la religió oficial)
b. Terror pedagògic (cremar persones, cremar llibres)
c. Llista de llibres prohibits – INDEX LIBRORUM PROHIBITORUM. Si trobaven que tens aquests llibres et
farien mal.
d. Censura prèvia (abans de publicar un llibre el llegien i decidien si es podia publicar o no). Si et posaven el
segell de NIHIL OBSTAT, podien publicar el llibre.
2. Control per part de l’Estat
a. Donaven llicències i privilegis als impressors que ells creien que eren seguidors de les seves idees.
b. Impost al paper per evitar que tothom pugui imprimir.
c. Controlaven la distribució dels llibres (gremis de cecs que llegien llibres i tenien permès vendre’ls)
Segona etapa: Contrapropaganda organitzada -> CONTRA REFORMA
Al fer tanta repressió, pels protestants era molt fàcil fer propaganda en contra del catolicisme, així que els catòlics havien
de buscar una estratègia per minimitzar els efectes contraris. Fan el Concili de Trento (1450) on s’agrupen per buscar com
parar als protestants.
1. Fer una institució de la contrapropaganda: Es creen organitzacions religioses per organitzar, pensar i actuar.
a. Sagrada Congregació de l’Índex, 1571 (qui creaven el llistat de llibres prohibits)
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
en com ha de funcionar la vida política. Gràcies a l’impremta es va poder distribuir idees, serà una eina
propagandista molt important.
8. Desenvolupament de l’esperit modern: La impremta permetrà escriure sobre diferents ciències, filosofia,
humanístic i compartir les idees que s’investiguen amb la resta. El concepte de llegir per un mateix, pel seu propi
coneixement i el seu gust i per aprendre més.
9. Aparició del PROTESTANTISME: Estar en contra de les maneres de fer dels catòlics i de l’estructura medieval.
Tema 3. CONTROL CIVIL I RELIGIOS DE LA IMPREMTA
Ens trobem en un conflicte molt llarg entre dues maneres d’entendre com funciona el món. El bloc catòlic i el bloc
protestant.
L’impremta actua d’una manera diferent entre els dos blocs, a tots dos és una eina de comunicació però de maneres
diferents.
1. Revolucions burgeses, reforma i propaganda
En el territori on hi havia més impremtes on neix impremta, vol trencar amb el sistema de poder clàssic i hi ha grups social
que acceleren el canvi.
La impremta es consolida en aquest dos mons de maneres diferents, es converteix en una eina de comunicació però de
maneres diferents. Els protestants faran un us radical de la impremta per poder expandir les seves idees. Fan una guerra
propagandística oberta als catòlics, en canvi els catòlics fan un ús més repressiu i controlador de la impremta.
Aquesta diferencia d’ús fan que els protestants guanyin la Primera Guerra Propagandística, amb les 95 tesis de Luter (Segle
XVI), Luter també traduirà la Bíblia a l’alemany per què cada persona pugui arribar a Déu des d’ell mateix i sense cap
intermediari (clergue, papa...).
Llegenda Negra: Els protestants van crear una exageració dels fets del descobriment d’Amèrica taxant als espanyols de
bàrbars i bojos. Però realment no era tanta exageració per què realment si que va ser una matança als indígenes
americans.
També van fer moltes crítiques contra el papa amb cartells, caricatures i gravats.
2. Reacció als TERRITORIS CATÒLICS: Repressió i Contrapropaganda.
Primera etapa: repressió i control
1. Control per part de l’Església:
a. La Inquisició (reprimeix a qui no segueix la religió oficial)
b. Terror pedagògic (cremar persones, cremar llibres)
c. Llista de llibres prohibits – INDEX LIBRORUM PROHIBITORUM. Si trobaven que tens aquests llibres et
farien mal.
d. Censura prèvia (abans de publicar un llibre el llegien i decidien si es podia publicar o no). Si et posaven el
segell de NIHIL OBSTAT, podien publicar el llibre.
2. Control per part de l’Estat
a. Donaven llicències i privilegis als impressors que ells creien que eren seguidors de les seves idees.
b. Impost al paper per evitar que tothom pugui imprimir.
c. Controlaven la distribució dels llibres (gremis de cecs que llegien llibres i tenien permès vendre’ls)
Segona etapa: Contrapropaganda organitzada -> CONTRA REFORMA
Al fer tanta repressió, pels protestants era molt fàcil fer propaganda en contra del catolicisme, així que els catòlics havien
de buscar una estratègia per minimitzar els efectes contraris. Fan el Concili de Trento (1450) on s’agrupen per buscar com
parar als protestants.
1. Fer una institució de la contrapropaganda: Es creen organitzacions religioses per organitzar, pensar i actuar.
a. Sagrada Congregació de l’Índex, 1571 (qui creaven el llistat de llibres prohibits)
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
b. Congregació de la “Propaganda Fide”, 1622 (organitzar la propaganda catòlica, com havien de predicar
els clergues i compartir les idees)
2. Monopoli de Correus (creen organitzacions familiars per gestionar el correu)
3. Aparició de publicacions periòdiques estatals (per fer propaganda i justificar per què actua així l’estat i l’Església)
4. Arquitectures i arts grandiosos (El Barroc, era un estil però realment si mirem més enllà, era una eina per mostrar
quina era l’Església important i què tenia el poder)
5. Teatre, processions i execucions (fer mostrar visualment les obres de contrapropaganda)
Tema 4. NAIXEMENT DEL PERIODISME REGULAR
La impremta fa que arribi el periodisme regular, que son publicacions periòdiques per informar a un grup específic de
població.
3 requisits per parlar del Periodisme
1. Informació donava periòdicament i de manera regular
2. De caràcter públic (que parli sobre les coses que li passa a la població, no només al poder i església)
3. Actualitat (que la notícia sigui actual, dins del que cap d’aquell moment)
Factors del naixement del periodisme
1.1 Impremta -> Què permetia tenir regularitat
1.2 Consolidació dels estats moderns -> el debat públic augmentarà amb les lleis i llibertats de la informació, l'opinió i la
circulació de notícies.
a) Cada estat té el seu propi sistema d'informació.
b) Es produeixen models de certa llibertat d’informació (nord d’Itàlia, França, Alemanya, Holanda i Gran Bretanya).
c) A Gran Bretanya es firma al 1689 la carta de drets sent així la primera “democràcia liberal”.
1.3 Creix la gent que llegeix /més compradors -> : no només tenim un públic que vol saber coses, sinó que és un públic
que basa les seves decisions en la informació (votar, discutir, debats, etc.). Els ciutadans comencen a crear-se opinions
i busquen formar part de la opinió pública.
Fases d’aquest procés
1. Segle XII a XV – fulls notícia o avvisi manuscrits
Són fulls manuscrits que circulaven per algunes zones d’Europa, principalment a la República de Venècia. A Venècia va ser
un territori comercial molt important per l’època. Qui volia les noticies? Els comerciants per tenir informació per com fer
els negocis i que siguin segurs.
La primera vegada que hi ha un producte periòdic, son els fulls manuscrits que es venien a Venècia i es deien Gazeta.
2. Segle XV a XVI – Publicacions impreses sense periodicitat ni regularitat
Apareixen els Fulls o Plecs Solts de la mida de mig full amb 4 o 8 pàgines. NO tenen periodicitat. Eren molt barats i fàcils
de vendre, però sempre van tenir problemes ja que tenien poques noticies, després la censura i la repressió...
- Pamflets: Articles d’opinió sobre primer temes de religió i després de temes polítics. Turkenkalender (defensava
que s’havia de reconquerir Constantinoble).
- Libels: escrits per difamar una persona i institució. Llibres de sang (acusacions falses a persones d’haver sacrificat
a algú per fer algun ritual).
- Canards: Fulls amb exageracions, noticies falses, rumors i mentides. Tenien molts lectors.
- Relacions o Ocasionales: Intent d’explicar fets o relats fantàstics, amb l’objectiu de donar una informació o notícia.
En conclusió, podem dir que creix l’interès entre la població de conèixer els fets i tenir informació sempre a l’abast.
3. Finals Segle XVI a XVII – Premsa ocasional, periòdica però “irregular”
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
els clergues i compartir les idees)
2. Monopoli de Correus (creen organitzacions familiars per gestionar el correu)
3. Aparició de publicacions periòdiques estatals (per fer propaganda i justificar per què actua així l’estat i l’Església)
4. Arquitectures i arts grandiosos (El Barroc, era un estil però realment si mirem més enllà, era una eina per mostrar
quina era l’Església important i què tenia el poder)
5. Teatre, processions i execucions (fer mostrar visualment les obres de contrapropaganda)
Tema 4. NAIXEMENT DEL PERIODISME REGULAR
La impremta fa que arribi el periodisme regular, que son publicacions periòdiques per informar a un grup específic de
població.
3 requisits per parlar del Periodisme
1. Informació donava periòdicament i de manera regular
2. De caràcter públic (que parli sobre les coses que li passa a la població, no només al poder i església)
3. Actualitat (que la notícia sigui actual, dins del que cap d’aquell moment)
Factors del naixement del periodisme
1.1 Impremta -> Què permetia tenir regularitat
1.2 Consolidació dels estats moderns -> el debat públic augmentarà amb les lleis i llibertats de la informació, l'opinió i la
circulació de notícies.
a) Cada estat té el seu propi sistema d'informació.
b) Es produeixen models de certa llibertat d’informació (nord d’Itàlia, França, Alemanya, Holanda i Gran Bretanya).
c) A Gran Bretanya es firma al 1689 la carta de drets sent així la primera “democràcia liberal”.
1.3 Creix la gent que llegeix /més compradors -> : no només tenim un públic que vol saber coses, sinó que és un públic
que basa les seves decisions en la informació (votar, discutir, debats, etc.). Els ciutadans comencen a crear-se opinions
i busquen formar part de la opinió pública.
Fases d’aquest procés
1. Segle XII a XV – fulls notícia o avvisi manuscrits
Són fulls manuscrits que circulaven per algunes zones d’Europa, principalment a la República de Venècia. A Venècia va ser
un territori comercial molt important per l’època. Qui volia les noticies? Els comerciants per tenir informació per com fer
els negocis i que siguin segurs.
La primera vegada que hi ha un producte periòdic, son els fulls manuscrits que es venien a Venècia i es deien Gazeta.
2. Segle XV a XVI – Publicacions impreses sense periodicitat ni regularitat
Apareixen els Fulls o Plecs Solts de la mida de mig full amb 4 o 8 pàgines. NO tenen periodicitat. Eren molt barats i fàcils
de vendre, però sempre van tenir problemes ja que tenien poques noticies, després la censura i la repressió...
- Pamflets: Articles d’opinió sobre primer temes de religió i després de temes polítics. Turkenkalender (defensava
que s’havia de reconquerir Constantinoble).
- Libels: escrits per difamar una persona i institució. Llibres de sang (acusacions falses a persones d’haver sacrificat
a algú per fer algun ritual).
- Canards: Fulls amb exageracions, noticies falses, rumors i mentides. Tenien molts lectors.
- Relacions o Ocasionales: Intent d’explicar fets o relats fantàstics, amb l’objectiu de donar una informació o notícia.
En conclusió, podem dir que creix l’interès entre la població de conèixer els fets i tenir informació sempre a l’abast.
3. Finals Segle XVI a XVII – Premsa ocasional, periòdica però “irregular”
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
Passarà a Europa Central a l’arc entre Anvers i Venècia (on hi havia més impremtes). Comencen a haver moltes
publicacions periòdiques però sense regularitat (les empreses duren molt poc pels problemes que hi havia a Europa).
Podem diferenciar dues etapes:
A) Primer esclat de la “Llibertat de premsa”: Les gasetes de Venècia es van convertir en un format específic a centre
Europa amb un nom diferent a cada país (Itàlia, Alemanya, Països Baixos i Anglaterra).
o Apareixen els primers anuncis als llibrets.
o Es creen rutines professions dels “periodistes”.
o Les noves tècniques i l’interès que tenia el públic fan que tinguin més seguiment.
B) Reacció de l’Antic Règim: On encara hi ha monarquies absolutes ho fan d’una altra manera, fan servir el CONTROL.
o El model Francès, fan servir les gasetes reials; una premsa que promociona l’estat i la monarquia i tot
controlat pel govern.
▪ Journals: premsa de temes de filosofia, literatura i art (journalism – premsa seria / gasetistes eren
de menys qualitat)
▪ Mercuris: noticies polítiques i militars cada bastant temps.
o La primera gaseta apareix a París. També n’hi haurà a Lisboa, Madrid, Londres
o A Catalunya, la gaseta arriba el 1640 (Guerra dels Segadors, guerra entre els castellans i francesos a
territori català). Arriba amb els francesos, que promocionaven tot sobre la monarquia francesa.
4. Finals Segle XVII a XVIII – Consolidació de la premsa periòdica i regular
A) MODEL ANGLÈS: Al segle XVII hi ha revolucions burgeses, més aviat que a la resta d’Europa. Es crea el parlament de
Gran Bretanya i el Rei acaba acceptant una monarquia parlamentaria (però s’acaba decapitant al rei Carles I).
- Desapareix la censura i els controls de l’Estat amb el preu, llicències...
- Premsa política: que defensa les idees d’un partit o d’uns pensaments, gent que pagava per què s’escrigués de les
idees que volia defensar.
- Premsa moral: revistes que defensa idees religioses i ètiques -> The Spectator i The Tatler
- Publicacions miscel·lànies: textos sobre diferents temàtiques especialment pels homes.
- Premsa seriosa d’empresa: pensada per un model específic de negoci -> Daily Courant (primer diari anglès,
distingia entre noticies d’informació i d’opinió).
- The Daily Advertiser -> Diari de publicitat de productes i serveis.
- The Times ->
- En conclusió, al final del segle XVIII hi ha 2 models de premsa:
o Premsa de partit
o Premsa empresarial seriosa
B) MODEL FRANCÈS: Control estatal de la informació. Amb el Despotisme Il·lustrat busquen relacionar la burgesia amb la
monarquia per fer-se veure com a que tothom és igual, que els rics potencien l’art, la ciència i la premsa i paguen als
burgesos. Cada cop que hi ha un moment de pau entre la societat francesa es fan moltes publicacions.
C) A ESPANYA: No hi ha llibertat de premsa, necessites l’acceptació de la monarquia per poder publicar. Diario curioso-
històrico / Diari de Barcelona (1792-1991).
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21
publicacions periòdiques però sense regularitat (les empreses duren molt poc pels problemes que hi havia a Europa).
Podem diferenciar dues etapes:
A) Primer esclat de la “Llibertat de premsa”: Les gasetes de Venècia es van convertir en un format específic a centre
Europa amb un nom diferent a cada país (Itàlia, Alemanya, Països Baixos i Anglaterra).
o Apareixen els primers anuncis als llibrets.
o Es creen rutines professions dels “periodistes”.
o Les noves tècniques i l’interès que tenia el públic fan que tinguin més seguiment.
B) Reacció de l’Antic Règim: On encara hi ha monarquies absolutes ho fan d’una altra manera, fan servir el CONTROL.
o El model Francès, fan servir les gasetes reials; una premsa que promociona l’estat i la monarquia i tot
controlat pel govern.
▪ Journals: premsa de temes de filosofia, literatura i art (journalism – premsa seria / gasetistes eren
de menys qualitat)
▪ Mercuris: noticies polítiques i militars cada bastant temps.
o La primera gaseta apareix a París. També n’hi haurà a Lisboa, Madrid, Londres
o A Catalunya, la gaseta arriba el 1640 (Guerra dels Segadors, guerra entre els castellans i francesos a
territori català). Arriba amb els francesos, que promocionaven tot sobre la monarquia francesa.
4. Finals Segle XVII a XVIII – Consolidació de la premsa periòdica i regular
A) MODEL ANGLÈS: Al segle XVII hi ha revolucions burgeses, més aviat que a la resta d’Europa. Es crea el parlament de
Gran Bretanya i el Rei acaba acceptant una monarquia parlamentaria (però s’acaba decapitant al rei Carles I).
- Desapareix la censura i els controls de l’Estat amb el preu, llicències...
- Premsa política: que defensa les idees d’un partit o d’uns pensaments, gent que pagava per què s’escrigués de les
idees que volia defensar.
- Premsa moral: revistes que defensa idees religioses i ètiques -> The Spectator i The Tatler
- Publicacions miscel·lànies: textos sobre diferents temàtiques especialment pels homes.
- Premsa seriosa d’empresa: pensada per un model específic de negoci -> Daily Courant (primer diari anglès,
distingia entre noticies d’informació i d’opinió).
- The Daily Advertiser -> Diari de publicitat de productes i serveis.
- The Times ->
- En conclusió, al final del segle XVIII hi ha 2 models de premsa:
o Premsa de partit
o Premsa empresarial seriosa
B) MODEL FRANCÈS: Control estatal de la informació. Amb el Despotisme Il·lustrat busquen relacionar la burgesia amb la
monarquia per fer-se veure com a que tothom és igual, que els rics potencien l’art, la ciència i la premsa i paguen als
burgesos. Cada cop que hi ha un moment de pau entre la societat francesa es fan moltes publicacions.
C) A ESPANYA: No hi ha llibertat de premsa, necessites l’acceptació de la monarquia per poder publicar. Diario curioso-
històrico / Diari de Barcelona (1792-1991).
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 21