TEMA 3: FUNCIONS DE LES CORTS GENERALS
- El Parlament participa en la presa de decisions polítiques transcendents, per ex: art. 93 i
94; per a celebrar un tractat internacional es requereix un permís de les corts generals
(Article 93: Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o a una institució
internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. La garantia del compliment d’aquests tractats i de les resolucions emanades dels
organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern. Article 94: La prestació
del consentiment de l’Estat per a obligar-se mitjançant tractats o convenis requerirà l’autorització prèvia de les Corts Generals en els casos següents:
Tractats de caràcter polític, Tractats o convenis de caràcter militar, Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de l’Estat o els drets i els
deures fonamentals establerts en el títol I, Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pública, Tractats o convenis que
suposin la modificació o la derogació d’alguna llei o l’execució dels quals exigeixi mesures legislatives. 2. El Congrés i el Senat seran informats
immediatament de la conclusió dels altres tractats o convenis).
- Participa article 63.3 (Al rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau.) en
cas de guerra o de signar la pau, o per declarar l’estat de setge article 116.4 (L’estat de setge serà
declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposició exclusiva del Govern. El Congrés en determinarà l’àmbit territorial,
la durada i les condicions) només el congrés dels diputats article 116.3 (L’estat d’excepció serà declarat pel
Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització del Congrés dels Diputats. L’autorització i la
proclamació de l’estat d’excepció hau- rà de determinar expressament els efectes d’aquest, l’àmbit territorial al qual s’estengui i la durada,
que no podrà excedir de trenta dies, prorrogables per un termini igual amb els mateixos requisits). La declaració de l’estat
d'excepció requereix una autorització prèvia del congrés dels diputats.
- Colabora en la creació d’altres òrgans constitucionals. article 99: la investidura del
president del govern. Donar confiança al president per part de la cambra. (Després de cada
renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres casos previstos per la Constitució en què sigui procedent, el rei, prèvia consulta amb els
representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la
Presidència del Govern. El candidat proposat conformement al que estableix l’apartat an- terior exposarà davant el Congrés dels Diputats el
programa polític del Govern que pretengui formar i demanarà la confiança de la cambra. Si el Congrés dels Diputats atorgava la seva
confiança al dit candidat mitjançant el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el rei el nomenarà president. En el cas de no obtenir la
dita majoria, la mateixa proposta serà sotmesa a una nova votació quaranta-vuit hores després de l’anterior i s’entendrà que la confiança ha
estat atorgada si obtenia la majoria simple. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiança per a la investidura, es
tramitaran propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors. Si després d’haver transcorregut el termini de dos mesos a
partir de la primera votació d’investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el rei dissoldrà totes dues cambres i
convocarà noves eleccions amb el referendament del president del Congrés)
- Les Corts proposen 8 dels 12 membres del tribunal Constitucional i també designa els 20
vocals article 122.3 (El Consell General del Poder Judicial serà integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidirà, i
per vint membres nomenats pel rei per un període de cinc anys. D’aquests, dotze entre els jutges i els magistrats de totes les categories
judicials en els termes que esta- bleixi la llei orgànica; quatre, a proposició del Congrés dels Diputats, i quatre a proposició del Senat, elegits
en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competència reconeguda
i amb més de quinze anys d’exercici professional).
- Participa en el poder constituent: la seva obra és la constitució, una obra que no és
permanent i que preveu la possibilitat de reforma. Aquesta reforma ha de seguir un
procediment i hi ha l'existència d’un poder de reforma (art.166-169).
- article 102.2 (Si l’acusació fos per traïció o per qualsevol delicte contra la se- guretat de l’Estat en l’exercici de les seves funcions,
només podrà ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrés i amb l’aprovació de la majoria absoluta d’aquesta
Vista previa
del documento.
Mostrando 4 páginas de 7
- El Parlament participa en la presa de decisions polítiques transcendents, per ex: art. 93 i
94; per a celebrar un tractat internacional es requereix un permís de les corts generals
(Article 93: Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o a una institució
internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. La garantia del compliment d’aquests tractats i de les resolucions emanades dels
organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern. Article 94: La prestació
del consentiment de l’Estat per a obligar-se mitjançant tractats o convenis requerirà l’autorització prèvia de les Corts Generals en els casos següents:
Tractats de caràcter polític, Tractats o convenis de caràcter militar, Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de l’Estat o els drets i els
deures fonamentals establerts en el títol I, Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pública, Tractats o convenis que
suposin la modificació o la derogació d’alguna llei o l’execució dels quals exigeixi mesures legislatives. 2. El Congrés i el Senat seran informats
immediatament de la conclusió dels altres tractats o convenis).
- Participa article 63.3 (Al rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau.) en
cas de guerra o de signar la pau, o per declarar l’estat de setge article 116.4 (L’estat de setge serà
declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposició exclusiva del Govern. El Congrés en determinarà l’àmbit territorial,
la durada i les condicions) només el congrés dels diputats article 116.3 (L’estat d’excepció serà declarat pel
Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització del Congrés dels Diputats. L’autorització i la
proclamació de l’estat d’excepció hau- rà de determinar expressament els efectes d’aquest, l’àmbit territorial al qual s’estengui i la durada,
que no podrà excedir de trenta dies, prorrogables per un termini igual amb els mateixos requisits). La declaració de l’estat
d'excepció requereix una autorització prèvia del congrés dels diputats.
- Colabora en la creació d’altres òrgans constitucionals. article 99: la investidura del
president del govern. Donar confiança al president per part de la cambra. (Després de cada
renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres casos previstos per la Constitució en què sigui procedent, el rei, prèvia consulta amb els
representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la
Presidència del Govern. El candidat proposat conformement al que estableix l’apartat an- terior exposarà davant el Congrés dels Diputats el
programa polític del Govern que pretengui formar i demanarà la confiança de la cambra. Si el Congrés dels Diputats atorgava la seva
confiança al dit candidat mitjançant el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el rei el nomenarà president. En el cas de no obtenir la
dita majoria, la mateixa proposta serà sotmesa a una nova votació quaranta-vuit hores després de l’anterior i s’entendrà que la confiança ha
estat atorgada si obtenia la majoria simple. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiança per a la investidura, es
tramitaran propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors. Si després d’haver transcorregut el termini de dos mesos a
partir de la primera votació d’investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el rei dissoldrà totes dues cambres i
convocarà noves eleccions amb el referendament del president del Congrés)
- Les Corts proposen 8 dels 12 membres del tribunal Constitucional i també designa els 20
vocals article 122.3 (El Consell General del Poder Judicial serà integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidirà, i
per vint membres nomenats pel rei per un període de cinc anys. D’aquests, dotze entre els jutges i els magistrats de totes les categories
judicials en els termes que esta- bleixi la llei orgànica; quatre, a proposició del Congrés dels Diputats, i quatre a proposició del Senat, elegits
en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competència reconeguda
i amb més de quinze anys d’exercici professional).
- Participa en el poder constituent: la seva obra és la constitució, una obra que no és
permanent i que preveu la possibilitat de reforma. Aquesta reforma ha de seguir un
procediment i hi ha l'existència d’un poder de reforma (art.166-169).
- article 102.2 (Si l’acusació fos per traïció o per qualsevol delicte contra la se- guretat de l’Estat en l’exercici de les seves funcions,
només podrà ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrés i amb l’aprovació de la majoria absoluta d’aquesta
Vista previa
del documento.
Mostrando 4 páginas de 7