Apunts d’Introducció a la Història
Bloc 1. Identitats col·lectives, discriminació i desigualtat social
Tema 1. Introducció
A. La història i l’objecte de la ciència històrica
I. Què és la ciència històrica?
La ciència històrica és una branca del coneixement que analitza la realitat del passat amb
una perspectiva històrica, és a dir analitza els canvis i continuacions en els actes dels
homes en societat amb el pas el temps. Emfatitza en àmbits com el poder i la jerarquia.
grups dominants i oprimits...
II. L’historiador
L’historiador, que és un escriptor del passat, ha de realitzar aquesta tasca (analitzar la
realitat del passat amb una perspectiva històrica) descrivint i interpretant el “per què” els
esdeveniments van succeir d’una forma en concret i els nexes existents entre ells. És un
tasca on l’historiador té un greu problema a l’hora de fer la tasca: no pot ser mai objectiu.
L’historiador és influenciat pel present, té coneixement del context del passat i llavors li
és complicat tenir un punt de vista objectiu/neutre. L’historiador és ciutadà d’una època
en concret, és un intel·lectual i un productor cultural.
III. Objectivitat inassolible i solucions plantejades
Aquesta objectivitat inassolible per a l’historiador ve de dues causes:
• mentalitat: idees, experiència, prejudicis...
• limitació de la perspectiva: complexitat de la realitat, discontinuïtat i canvis de
factors...
A més, hi ha un altre problema: la història com a ciència és impossible de preveure perquè
no sempre és objectiva i està feta de discontinuïtats. Malgrat això, es plantegen dues
solucions:
• retorn de la història narrativa: és neutre i apolítica, però no és història i per tant
NO ÉS UNA SOLUCIÓ
• fi de la història: la història sempre es reescriu i es torna a analitzar, NO ÉS UNA
SOLUCIÓ
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 46
Bloc 1. Identitats col·lectives, discriminació i desigualtat social
Tema 1. Introducció
A. La història i l’objecte de la ciència històrica
I. Què és la ciència històrica?
La ciència històrica és una branca del coneixement que analitza la realitat del passat amb
una perspectiva històrica, és a dir analitza els canvis i continuacions en els actes dels
homes en societat amb el pas el temps. Emfatitza en àmbits com el poder i la jerarquia.
grups dominants i oprimits...
II. L’historiador
L’historiador, que és un escriptor del passat, ha de realitzar aquesta tasca (analitzar la
realitat del passat amb una perspectiva històrica) descrivint i interpretant el “per què” els
esdeveniments van succeir d’una forma en concret i els nexes existents entre ells. És un
tasca on l’historiador té un greu problema a l’hora de fer la tasca: no pot ser mai objectiu.
L’historiador és influenciat pel present, té coneixement del context del passat i llavors li
és complicat tenir un punt de vista objectiu/neutre. L’historiador és ciutadà d’una època
en concret, és un intel·lectual i un productor cultural.
III. Objectivitat inassolible i solucions plantejades
Aquesta objectivitat inassolible per a l’historiador ve de dues causes:
• mentalitat: idees, experiència, prejudicis...
• limitació de la perspectiva: complexitat de la realitat, discontinuïtat i canvis de
factors...
A més, hi ha un altre problema: la història com a ciència és impossible de preveure perquè
no sempre és objectiva i està feta de discontinuïtats. Malgrat això, es plantegen dues
solucions:
• retorn de la història narrativa: és neutre i apolítica, però no és història i per tant
NO ÉS UNA SOLUCIÓ
• fi de la història: la història sempre es reescriu i es torna a analitzar, NO ÉS UNA
SOLUCIÓ
Vista previa
del documento.
Mostrando 6 páginas de 46