Ressenya Lectures
1
Geopolítica
Fig.1 Font: https://14milimetros.com/geopolitica-teorias-y-apliacion
Professor:
Dr. José Ignacio Muro Morales
Autor:
X
Autors de les Lectures:
Friedrich Ratzel
Halford J. Mackinder
Yves Lacoste
Març 2021
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 5
1
Geopolítica
Fig.1 Font: https://14milimetros.com/geopolitica-teorias-y-apliacion
Professor:
Dr. José Ignacio Muro Morales
Autor:
X
Autors de les Lectures:
Friedrich Ratzel
Halford J. Mackinder
Yves Lacoste
Març 2021
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 5
Ressenya Lectures
2
Com he de fer una ressenya de les 3 lectures, realitzaré una introducció per separat de
cada lectura per tal que es distingeixin els elements claus de cada una, perquè
posteriorment puguem realitzar la síntesi de continguts i les conclusions d’una forma
conjunta posant en comú les aportacions dels diferents autors en les seves lectures.
INTRODUCCIÓ
En primer lloc, la primera lectura analitzada és titula “El Territorio, la Sociedad y el
Estado”, realitzada entre 1898 1899, va ser escrita per Friedrich Ratzel (1844-1904), un
pensador i escriptor alemany que va estudiar Ciències Naturals i que es va llicenciar l’any
1868. Ratzel es va dedicar a la investigació, fins al punt de ser considerat com un dels
creadors de la branca de la Sociologia anomenada Geografia Social.
Aquest article de 6 pàgines està dividit en 5 apartats diferents (El Territori i la Família,
El Territori i l'Estat, el Territori i el Progrés, El Territori i la societat i finalment
l'Habitatge i l’alimentació). Es va publicar en una revista sociològica francesa
denominada: "L'Anned sociologic", on l’autor té l’objectiu d’oposar-se a la teoria existent
en la seva època que indicava que totes les societats primitives evolucionen de forma
paral·lela. Per a fer-ho, divideix diferents temàtiques a partir de 5 subtemes molt ben
treballats i exemplificats. En definitiva, al llarg del text intenta defensar com les formes
d'organització social d'aquestes societats evolucionen a causa de l'emigració i aïllament i
les relacions que s’estableixen entre els diferents elements que les conformen.
En segon lloc, tenim l’article titulat “El pivote geográfico de la historia”, aquest article
escrit per Halford J. Mackinder pertany al apartat de Clásicos Geopolíticos de la revista
Geopolitica(s) 2010, vol. 1, núm. 2, 301-319. Una revista espanyola creada l’any 2010
pel Departament de Ciència política i de l’Administració de la Universitat Complutense
de Madrid, dirigida per Herberto Cairo, doctorat en Ciències Polítiques i Sociologia i
professor titular a la Universitat Complutense de Madrid. L’article de 19 pàgines es va
publicar el 19/03/2010, i es centra en explicar-nos la determinació més o menys completa,
de la correlació que existeix entre les més àmplies generalitzacions geogràfiques i
històriques.
L’objectiu que ens proposa l’autor, és centra en com fora de la regió pivot, en un gran
"cinturó interior "(inner crescent), es troben Alemanya, Àustria, Turquia, Índia i la Xina,
i en un" cinturó exterior "(Outer crescent), Anglaterra, Sud-àfrica, Austràlia, els Estats
Units, el Canadà i el Japó, i com des d'aquest punt de vista, la veritable divisió entre
l'Orient i l'Occident s'ha de buscar en l'oceà Atlàntic. L'equilibri de poder a favor de l'Estat
pivot, com a resultat de la seva expansió per les terres marginals d'Euràsia , permetria la
utilització dels amplis recursos continentals per a la construcció d’un imperi d'abast
mundial, al traçar-se d’un punt neuràlgic a nivell geopolític.
Per acabar, tenim la lectura titulada “Geografías, ideologías, estrategias espaciales”,
aquest llibre escrit per Yves Lacoste, encara que hi participen Raul Santibañez, Thomas
Varlin i Béatrice Giblin, pertany originalment a la revista HERODOTE, encara que al ser
en espanyol, forma part de DEDALO EDICIONES. 1a edición: noviembre 1977. La
revista Herodote compta amb una llarga trajectòria al seu radere, des de l’any 1976, amb
una periodicitat trimestral i amb obres de gran valor geogràfic i geopolític que han
comportat que sigui una revista molt important a nivell francès. El fragment del llibre de
19 pàgines, es centra en explicar-nos la investigació sobre el bombardeig dels diques del
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 5
2
Com he de fer una ressenya de les 3 lectures, realitzaré una introducció per separat de
cada lectura per tal que es distingeixin els elements claus de cada una, perquè
posteriorment puguem realitzar la síntesi de continguts i les conclusions d’una forma
conjunta posant en comú les aportacions dels diferents autors en les seves lectures.
INTRODUCCIÓ
En primer lloc, la primera lectura analitzada és titula “El Territorio, la Sociedad y el
Estado”, realitzada entre 1898 1899, va ser escrita per Friedrich Ratzel (1844-1904), un
pensador i escriptor alemany que va estudiar Ciències Naturals i que es va llicenciar l’any
1868. Ratzel es va dedicar a la investigació, fins al punt de ser considerat com un dels
creadors de la branca de la Sociologia anomenada Geografia Social.
Aquest article de 6 pàgines està dividit en 5 apartats diferents (El Territori i la Família,
El Territori i l'Estat, el Territori i el Progrés, El Territori i la societat i finalment
l'Habitatge i l’alimentació). Es va publicar en una revista sociològica francesa
denominada: "L'Anned sociologic", on l’autor té l’objectiu d’oposar-se a la teoria existent
en la seva època que indicava que totes les societats primitives evolucionen de forma
paral·lela. Per a fer-ho, divideix diferents temàtiques a partir de 5 subtemes molt ben
treballats i exemplificats. En definitiva, al llarg del text intenta defensar com les formes
d'organització social d'aquestes societats evolucionen a causa de l'emigració i aïllament i
les relacions que s’estableixen entre els diferents elements que les conformen.
En segon lloc, tenim l’article titulat “El pivote geográfico de la historia”, aquest article
escrit per Halford J. Mackinder pertany al apartat de Clásicos Geopolíticos de la revista
Geopolitica(s) 2010, vol. 1, núm. 2, 301-319. Una revista espanyola creada l’any 2010
pel Departament de Ciència política i de l’Administració de la Universitat Complutense
de Madrid, dirigida per Herberto Cairo, doctorat en Ciències Polítiques i Sociologia i
professor titular a la Universitat Complutense de Madrid. L’article de 19 pàgines es va
publicar el 19/03/2010, i es centra en explicar-nos la determinació més o menys completa,
de la correlació que existeix entre les més àmplies generalitzacions geogràfiques i
històriques.
L’objectiu que ens proposa l’autor, és centra en com fora de la regió pivot, en un gran
"cinturó interior "(inner crescent), es troben Alemanya, Àustria, Turquia, Índia i la Xina,
i en un" cinturó exterior "(Outer crescent), Anglaterra, Sud-àfrica, Austràlia, els Estats
Units, el Canadà i el Japó, i com des d'aquest punt de vista, la veritable divisió entre
l'Orient i l'Occident s'ha de buscar en l'oceà Atlàntic. L'equilibri de poder a favor de l'Estat
pivot, com a resultat de la seva expansió per les terres marginals d'Euràsia , permetria la
utilització dels amplis recursos continentals per a la construcció d’un imperi d'abast
mundial, al traçar-se d’un punt neuràlgic a nivell geopolític.
Per acabar, tenim la lectura titulada “Geografías, ideologías, estrategias espaciales”,
aquest llibre escrit per Yves Lacoste, encara que hi participen Raul Santibañez, Thomas
Varlin i Béatrice Giblin, pertany originalment a la revista HERODOTE, encara que al ser
en espanyol, forma part de DEDALO EDICIONES. 1a edición: noviembre 1977. La
revista Herodote compta amb una llarga trajectòria al seu radere, des de l’any 1976, amb
una periodicitat trimestral i amb obres de gran valor geogràfic i geopolític que han
comportat que sigui una revista molt important a nivell francès. El fragment del llibre de
19 pàgines, es centra en explicar-nos la investigació sobre el bombardeig dels diques del
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 5
Ressenya Lectures
3
riu Rojo (Vietnam de 1972) i les repercussions que va tenir a nivell geogràfic i geopolític
per les persones i la incidència que va tenir aquesta guerra a nivell internacional des d’una
perspectiva geogràfica.
Síntesi de Continguts
Un cop em contextualitzat les diferents lectures del territori i les dimensions i objectius a
les qual fa referència, ja podem centrar-nos en el seu contingut amb més profunditat i
relligar les tres lectures.
Pel que fa a l’article de Ratzel, la primera part de l'article la dedica a plantejar una sèrie
d'idees sobre les que s'assentarà per explicar la Gª política, on un fet que indica que li
sorprèn molt, es el fet que puguin fer-se teories de la societat, sense tenir en compte les
condicions geogràfiques, és a dir, veu com un error estudiar la societat sense tenir en
compte els aspectes referents a les condicions geogràfiques. L'estudi de la societat ha de
tenir en compte l'estudi de l'evolució, ja que també les societats responen a les seves lleis.
A continuació, ens descriu la relació d'home i Terra com d'acció-reacció, on la Terra
influeix en l'home i aquest al seu torn en ella, transformant-la, per exemple si augmenta
la importància d’un poble, això acostuma a repercutir en el territori, el qual també es veu
afectat.
En la segona part, se’ns expliquen els cinc apartats diferents que mostren les relacions
dels diferents grups socials amb la Terra. El primer apartat "El territori i la família", ens
indica que la família té el seu propi territori i que es desenvolupa completament en aquest.
Fet que podem relacionar amb l’apartat "Habitatge i alimentació", el qual ens parla de les
primeres teories del poblament i ens marca una importància en la Geografia Humana.
Així doncs, podem veure l’autor ens indica com tot estat té una necessitat de comptar amb
els territoris necessaris per desenvolupar les seves possibilitats internes, i que les relacions
amb el territori és fonamenten per relacions de domini, on l'Estat ha de mantenir el seu
"poder" sobre el territori, pel que porta amb si la defensa de la unitat territorial. També
m’agradaria destacar el concepte de modificacions territorials, fet que es produeix quan
l'estat augmenta el seu poder, i per tant necessita augmentar el seu territori, i quan perd
poder pot baixar, marcant-nos d’aquesta manera els dos tipus diferents d'Estat.
Pel que fa a la resta dels apartats, tenim “El Territori i la Família”, que ens indica els
tipus d'organització familiar en la història de l'ésser humà amb determinades
característiques que la diferència d'altres tipus de família, això ho podem relacionar amb
“El Territori i l'Estat”, que ens explica com tota expansió de la societat, és en realitat una
expansió de l'Estat. D’aquests dos apartats, per tant podem extreure que l'estat es va
deslligant successivament del grup econòmic fins a arribar a l'organització més petita com
es una família, i que encara que l'expansió territorial és innata, hi ha casos en què per
poder mantenir-se, han de renunciar a estendre’s assignat amb límits, ja que el creixement
natural de la població la fa necessàriament molt densa i si no intervenen forces polítiques
i socials per obstaculitzar la densitat, serà cada vegada més nombrosa i la porció d'espai
ocupat serà cada vegada menor. Així doncs, la societat actua com a un intermediari a
través del qual l'Estat s'uneix a el Territori, provocant que les relacions de la societat amb
l'Estat afectin al territori.
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 5
3
riu Rojo (Vietnam de 1972) i les repercussions que va tenir a nivell geogràfic i geopolític
per les persones i la incidència que va tenir aquesta guerra a nivell internacional des d’una
perspectiva geogràfica.
Síntesi de Continguts
Un cop em contextualitzat les diferents lectures del territori i les dimensions i objectius a
les qual fa referència, ja podem centrar-nos en el seu contingut amb més profunditat i
relligar les tres lectures.
Pel que fa a l’article de Ratzel, la primera part de l'article la dedica a plantejar una sèrie
d'idees sobre les que s'assentarà per explicar la Gª política, on un fet que indica que li
sorprèn molt, es el fet que puguin fer-se teories de la societat, sense tenir en compte les
condicions geogràfiques, és a dir, veu com un error estudiar la societat sense tenir en
compte els aspectes referents a les condicions geogràfiques. L'estudi de la societat ha de
tenir en compte l'estudi de l'evolució, ja que també les societats responen a les seves lleis.
A continuació, ens descriu la relació d'home i Terra com d'acció-reacció, on la Terra
influeix en l'home i aquest al seu torn en ella, transformant-la, per exemple si augmenta
la importància d’un poble, això acostuma a repercutir en el territori, el qual també es veu
afectat.
En la segona part, se’ns expliquen els cinc apartats diferents que mostren les relacions
dels diferents grups socials amb la Terra. El primer apartat "El territori i la família", ens
indica que la família té el seu propi territori i que es desenvolupa completament en aquest.
Fet que podem relacionar amb l’apartat "Habitatge i alimentació", el qual ens parla de les
primeres teories del poblament i ens marca una importància en la Geografia Humana.
Així doncs, podem veure l’autor ens indica com tot estat té una necessitat de comptar amb
els territoris necessaris per desenvolupar les seves possibilitats internes, i que les relacions
amb el territori és fonamenten per relacions de domini, on l'Estat ha de mantenir el seu
"poder" sobre el territori, pel que porta amb si la defensa de la unitat territorial. També
m’agradaria destacar el concepte de modificacions territorials, fet que es produeix quan
l'estat augmenta el seu poder, i per tant necessita augmentar el seu territori, i quan perd
poder pot baixar, marcant-nos d’aquesta manera els dos tipus diferents d'Estat.
Pel que fa a la resta dels apartats, tenim “El Territori i la Família”, que ens indica els
tipus d'organització familiar en la història de l'ésser humà amb determinades
característiques que la diferència d'altres tipus de família, això ho podem relacionar amb
“El Territori i l'Estat”, que ens explica com tota expansió de la societat, és en realitat una
expansió de l'Estat. D’aquests dos apartats, per tant podem extreure que l'estat es va
deslligant successivament del grup econòmic fins a arribar a l'organització més petita com
es una família, i que encara que l'expansió territorial és innata, hi ha casos en què per
poder mantenir-se, han de renunciar a estendre’s assignat amb límits, ja que el creixement
natural de la població la fa necessàriament molt densa i si no intervenen forces polítiques
i socials per obstaculitzar la densitat, serà cada vegada més nombrosa i la porció d'espai
ocupat serà cada vegada menor. Així doncs, la societat actua com a un intermediari a
través del qual l'Estat s'uneix a el Territori, provocant que les relacions de la societat amb
l'Estat afectin al territori.
Vista previa
del documento.
Mostrando 3 páginas de 5