Publicaciones de Bachillerato La Salle Manlleu

IMMANUEL KANT (1724-1804)   ÈTICA FORMAL I AUTÒNOMA L’objectiu del pensament il·lustrat havia estat fonamentar racionalment la moral. Aquest serà també l’aspiració de Kant: elaborar una filosofia neta de tota condició empírica i subjectiva, una moralitat absoluta, que tingui força racional per imposar-se com una llei. Les dues obres on tractarà aquest tema seran la Fonamentació de la metafísica dels costums (1785) i la Crítica de la raó pràctica (1788). Kant comença la primera d’aquestes obres dient que no hi ha res al món que es pugui considerar com a bo sense restricció, tan sols la BONA VOLUNTAT. Tant els talents personals (decisió, perseverança) com els béns fortuïts (poder, riquesa, salut) no són bons en si mateixos, ja que poden ser utilitzats per fer el mal, si no hi ha bona voluntat que guiï l’acció. La bona voluntat no té cap altra finalitat més enllà d’actuar per deure. El DEURE estableix la necessitat d’obrar seguint un manament interior de caràcter racional. La de Kant no serà una ètica que ens concreti en què consisteix el que està bé i el que no (com havien fet abans Epicur o Aristòtil) sinó que per ell, una acció tindrà valor moral quan hagi estat fet per deure. No serà suficient actuar conforme al deure sinó que s’ha de fer per deure, el deure de fer el bé guiat per la bona voluntat. Quan actuem, pensa Kant, ho fem d’acord a uns imperatius, a uns mandats de la raó. Aquests poden ser de dos tipus: 1.- Els IMPERATIUS HIPOTÈTICS: Són aquells que ens fan actuar per aconseguir una finalitat. L’acció, doncs, no és realitzada per ella mateixa sinó com a mitjà per aconseguir un altre objectiu. Són heterònoms, condicionats i relatius. Seguint aquest tipus d’imperatius podríem fer accions immorals per tal d’aconseguir la finalitat que ens proposem. 2.- L’IMPERATIU CATEGÒRIC: és aquell que no ens posa cap condició, expressa la llei moral. És autònom i incondicionat. No es refereix a la matèria de l’acció sinó a la forma com s’actua, és a dir, a la bona voluntat que es posa en actuar, al marge dels resultats. D’aquest tipus d’imperatiu hi ha dues formulacions. La primera diu: Actua de manera que vulguis que la màxima de la teva acció vulguis que esdevingu